Paremiologia catalana comparada digital

Qui parla!

5 recurrències. Primera citació: 1926.
Exclamació amb què volem indicar que aquell qui acaba de parlar de defectes d'altri pateix dels mateixos.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Parlar Loc. s)». Editorial Moll.
Es diu de qui acaba de parlar dels defectes d'algú altre, però ell mateix també els té.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Parlar», p. 335. Llibres de l'Index, S.A.
Després d'haver aguantat els seus sermons, es va limitar a dir: «Mira qui parla!».
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 90. Llibres de l'Index, S.A.
Remarca qe algú té els mateixos defectes que critica.
Sinònim: Mira qui parla!, bon un!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «Q», p. 227. Edicions 62.
Fer notar que qui parla té els mateixo defecte que critica.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 57. Curbet CG Edicions.