Paremiologia catalana comparada digital

Qui perd la nit, perd el dia

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1975.

Qui perd la nit perd el dia

3 fonts, 1990.
Diversos autors (1990): El Montseny i les Guilleries. Paisatge, mite i literatura «Refranyer», p. 390. L'Aixernador Edicions.
Lloc: Salt (Gironès).
Lladó Coll, Maria Teresa (2014): Recull de frases fetes de Maria Teresa Lladó Coll. Correu electrònic.
De: Lladó Coll, Maria Teresa.
Lloc: Salt (Gironès).
Vivern Lladó, Daniel; Vivern Lladó, Montserrat (2022): Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. LXIII, 2022, p. 471-500 ««Recull de parèmies d'ús habitual en una família saltenca». Refranys i sentències», p. 499. Institut d'Estudis Gironins.

Qui perd la nit, perd el dia

3 fonts, 1992.
La dita aconsella dormir durant la nit per poder complir amb les obligacions l'endemà.
Lloc: Sant Celoni, Sant Marçal.
Diputació de Barcelona (2022): Parcs de Catalunya. Xarxa de Parcs Naturals «El Patrimoni cultural immaterial del Montseny - https://parcs.diba.cat/web/el-patrimoni-cultural-immaterial-del-montseny/dites-i-refranys/-/llistador/5i9YC0qLU6Zk/10/1#resultats-cercador5i9YC0qLU6Zk». Diari de Balears.
Sinònim: Qui no dorm durant la nit, de dia queda dormit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «N 348», p. 442. Columna Edicions.
Lloc: Figueres (Alt Empordà).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui perd la nit / perd el dia

1 font, 1975.
Lloc: Montseny.
Ribot, Pere; Camprubí, Raimon (1975): El Montseny «VI. El món pregon del misteri. El mite, la llegenda, la tradició. Aforística», p. 188. Ediciones Destino.