Paremiologia catalana comparada digital

Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena

39 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1884.

Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena

17 fonts, 1988.
Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. L'embaràs, el part i la criança», p. 57. Pagès Editors.
Calonge Meteoweb (2023): Calonge Meteoweb «Refranys i dites catalanes - https://www.calonge-meteoweb.com/HTML/refranys_cat.htm». Web.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Ángel (1999): Recull de dites populars catalanes «Dites relacionades amb la lluna». Web.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL SOL I LA LLUNA», p. 8. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Persones». Web.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Les llunes», p. 174. Cossetània Edicions.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de meteorologia popular. La lluna», p. 147. Editorial Millà.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 275. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Sàlvia (2009): Poesia infantil i juvenil «Dites populars i refranys de la lluna». Web.
(2003): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna», p. 30. Revista L'Estel.
(1999): L'Estel «Dites relacionades amb la lluna (V)», p. 11. Revista L'Estel.

Quart minvant porta infant; lluna plena porta nena

3 fonts, 2006.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre la lluna». Web.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Efectes lunars», p. 651. Web.

Quart minvant, porta infant

3 fonts, 1999.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
La criatura nascuda en quart minvant serà nen; en lluna plena, nena.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.
Soler Amigó, Joan (2005): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya «Expressions i refranys», p. 74. Enciclopèdia Catalana.

Quart minvant, porta infant; lluna plena porta nena

3 fonts, 1990.
La criatura nascuda en quart minvant serà nen; en lluna plena, nena.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. La lluna i les fases», p. 39. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 41. Web.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 27. Editorial Miguel A. Salvatella.

Quart minvant porta infant

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 939. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.

Quart minvant, / porta infant

2 fonts, 1930.
Sobretot es creu en la gran influència de la lluna per dictaminar el sexe dels infants que han de néixer, i que aquest és un o altre segons sigui la lluna en què s'ha produït el part anterior. Així, per l'observació de l'estat de la lluna, quan una dona infanta, es pot saber el sexe de l'infant que tindrà un part següent.
Amades i Gelats, Joan (1930): Astronomia i meteorologia populars «Lluna», p. 75. Butlletí de Dialectologia Catalana.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lluna», p. 242. Edicions Polígrafa.

Lluna minvant ne porta infant

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 849», p. 584. Columna Edicions.

Lluna minvant part semejant; lluna creixent part diferent

1 font, 1912.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Montsià, Lluís de (pseudònim de Joan Torné i Balaguer) (1912): Libertad, Año V, Núm. 247, p. 3 «Refrané comarcá», p. 3. Diario Libertad.

Lluna quart minvant, porta infant

1 font, 2009.
Lloc: Tivissa (Ribera d'Ebre).
Jardí i Pagés, Domènec; Jardí i Pinyol, Carles (2009): Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya) «Les llunes», p. 173. Cossetània Edicions.

Quart menguant, en pòrta infant

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 355. Centre Excursionista de Catalunya.

Quart minvant porta infant, lluna plena porta nena

1 font, 1995.
Professor Lester (1995): Avui «Horòscop. Verge», p. B27. L'Avui / El Punt Avui.

Quart minvant porta infant, lluna plena porta nena (o femella)

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «IV. El món natural. La lluna», p. 86. Garsineu Edicions.

Quart minvant, / porta infant; / Lluna plena, / porta nena

1 font, 1884.
Y, segons lo poble, la Lluna influheix no sols sobre la sòrt, sinó també sobre'l sexe de les persones.
Gomis i Mestre, Cels (1884): La lluna segons lo poble «La Lluna. III. La seua influencia», p. 26. Editorial Altafulla.

Quart minvant, porta infant, lluna plena porta nena

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Quart neixent, part diferent

1 font, 1982.
Lloc: Penedès.
Sadurní i Vallès, Pere (1982): Retalls del folklore penedesenc «Refranys diversos. De l'amor, la llar i la taula», p. 164. Museu de Vilafranca.