Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'empina no dina

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Qui s'empina no dina

4 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1069. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: Qui s'empina té ruïna.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 340. Edicions 62.

Qui s'empina no dina (o té ruïna)

1 font, 2008.
Lloc: Bages.
Estruch Subirana, Maria (2008): Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages «Annex del qüestionari: repertori de dites, refranys, locucions, frases fetes», p. 76. Web.

Qui s'empina, / no dina

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Empinar-se», p. 320. Edicions Polígrafa.