Paremiologia catalana comparada digital

Qui s'empina té ruïna

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Qui s'empina té ruïna

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del menjar i del beure», p. 1069. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites sobre el menjar i el beure». Web.
Sinònim: Qui s'empina no dina.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VII. Els aliments. El beure», p. 340. Edicions 62.

Qui s'empina té ruina

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui s'empina, / té ruïna

1 font, 1968.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Empinar el colze», p. 320. Edicions Polígrafa.