Paremiologia catalana comparada digital

Qui siga lleig, que faça comandes de nit

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.

Qui siga lleig, que faça «mandaos» de nit

1 font, 2012.
Irón.
Lloc: Alcoi.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «I. Món objectiu. 2. Dimensions. a. Aspecte. Aspecte extern. Lleig, lletja», p. 227. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui siga lleig, que faça comandes de nit

1 font, 1989.
De: Martí Gadea.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui siga lleig, que fassa mandados de nit

1 font, 1915.
De: Valors i Albors, Antoni (1917-18).
Lloc: Alcoy i contorn.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0088 «Refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435650304201/21/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.