Paremiologia catalana comparada digital

Ser murri

33 recurrències en 12 variants. Primera citació: 1907.

Ser murri

8 fonts, 1922.
Però elles, múrries com eren, li feien la gara-gara mentre li abocaven al mam, dissimuladament, un rajolí de metzina.
Ja ho començo a entendre: vós sou dels plagues que festegen amb la Clara i heu ideat un truc per a entrar aquí. Murri!
Equivalent en castellà: Ser pícaro, pillo, pillastre.
Equivalent en castellà: Ser sagaz, astuto.
Ser espavilat.
La jugada del segon gol davant Bolívia va ser una demostració de ganes, tècnica i visió de passada a un Caminero desmarcat que també va ser molt murri.
Sinònim: Ser pillet, brètol, poca-pena, poca-solta.
Equivalent en castellà: Ser un granuja.
Sinònim: Ser un pillastre, ser un pillet, ser un bergant.
Equivalent en castellà: Ser un pillo.
Sinònim: Ser un bergant, truà, pillastre.
Equivalent en castellà: Ser un tunante.
Sinònim: Ser un brètol, ser un bergant.
Equivalent en castellà: Ser un bribón.
L'homenet no sembla tenir gaires coses a dir, un pèl murri com és, i mou la boca neguitosament.
—Murri, més que murri! El que has de dir és: «-Qui n'ha tret un, que en tregui l'altre».
I en aquesta vida tan puta, només els més putes se'n sortien prou bé. Els putes i els murris.

Murri

6 fonts, 1907.
Sinònim: Granuja (cast.).
A tall d'exemple, el metge ha de ser capaç de conèixer i saber diferenciar un individu murri d'un altre més aviat sorrut, li serà útil distingir un mofeta d'un altre més aviat escurapunyetes, i identificar una persona fleuma d'una altra ferrenya i soferta.
De la mateixa arrel expressiva de «morro». Té, sobretot, el sentit de maliciós i pillet, hàbil i astut en aconseguir una cosa.
Fa veure que no fuma, però ho fa d'amagat, és un murri.
I ell vinga riure pels descosits, fins que agafa la mitja tisora, fa dos tallets paral·lels dalt de la peça i el molt murri em pregunta mentre en treu una tireta de fang.
Lloc: El Vendrell.
Home astut, faltat d'educació.
Lloc: Falset, Cat. or.
Nen mal educat, enganyador i maliciós.
Lloc: Cat.
Taciturn (silenciós, que defuig de conversar), esquerp.· Malacarós, que acostuma a fer mala cara a tothom. Que té mala intenció, que és hàbil en la dolenteria. Vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, robant i captant.
Sinònim: Pillet | Punyeter | Guino | Guinet | Trinxeraire.
Equivalent en castellà: Pícaro | Pillo | Perillán | Pillastre | Guitarrón | Tunante.
Sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén.
Sinònim: Pillet | Punyeter | Guino | Guinet | Trinxeraire.
Equivalent en castellà: Pícaro | Pillo | Perillán | Pillastre | Guitarrón | Tunante.
Lloc: Plana de Vic.
Taciturn, esquerp. A d'altres indrets de Catalunya vol dir dolent, mal intencionat.
Lloc: Lleida, Valls, Tortosa, Morella.

Murri, múrria

2 fonts, 1999.
Antipàtic, poc enraonat.
Lloc: Belltall.
Es diu a (d')una persona sagaç, hàbil, espavilada, per tal d'obtenir allò que desitja.

Es un murri

1 font, 1915.
Descripció de caracters. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.

Murri!

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol XII, p33.

Murri/a

1 font, 2021.
Que acostuma a fer mala cara a tothom, habitualment silenciós, que defuig la conversa, esquerp.
«Hasta» em fa estrany com es va casar sent tan murri.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).

Ser molt murri

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Saberla muy larga, ser muy tuno.

Ser murri, de poques paraules

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.

Ser murri, múrria

1 font, 1968.
Mal subjecte, hàbil en la dolenteria.
Fam. Sagaç.
Ah, murri, murri…!

Ser un -a murri o una múrria

1 font, 2017.
Ser un banyabaix, una persona de la qual no es pot fiar.
Lloc: Cerdanya.

Ser un murri

1 font, 2021.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

Un murri

1 font, 2012.
D'antipàtics tots en coneixem, nosaltres mateixos en som de tant en tant, o molt sovint potser. Però hi ha algunes classes d'antipàtics recalcitrants que les podem diferenciar força bé. El que camina mirant al terra, li costa saludar, i si ho fa, és amb algun monosíl·lab.
Sinònim: Un bou sornu.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).