Paremiologia catalana comparada digital

Ser murri

40 recurrències en 14 variants. Primera citació: 1865.

Murri

8 fonts, 1865.
Hàbil per a la dolentia; de mala intenció.
Y com s'hi esplaya el murri!, Pons Auca 64 | Tu me l'has fet córrer, grandíssim murri!, Caselles Mult.142.
Equivalent en castellà: Pícaro | Pillo.
Lloc: Empordà, Vic, Vallès, Barc., Penedès.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Murri, Múrria 2». Editorial Moll.
Sinònim: Granuja (cast.).
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. G», p. 71. Baguñá, editor.
A tall d'exemple, el metge ha de ser capaç de conèixer i saber diferenciar un individu murri d'un altre més aviat sorrut, li serà útil distingir un mofeta d'un altre més aviat escurapunyetes, i identificar una persona fleuma d'una altra ferrenya i soferta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals», p. 363. Editorial Gregal.
De la mateixa arrel expressiva de «morro». Té, sobretot, el sentit de maliciós i pillet, hàbil i astut en aconseguir una cosa.
Fa veure que no fuma, però ho fa d'amagat, és un murri.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals», p. 364. Editorial Gregal.
I ell vinga riure pels descosits, fins que agafa la mitja tisora, fa dos tallets paral·lels dalt de la peça i el molt murri em pregunta mentre en treu una tireta de fang.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Abril 2001», p. 9.
Home astut, faltat d'educació.
Lloc: Falset, Cat. or.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Murri 1», p. 265. Edicions Polígrafa.
Nen mal educat, enganyador i maliciós.
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Murri 2», p. 265. Edicions Polígrafa.
Adj. Bribó, pícaro, de mal víurer.
Equivalent en castellà: Ganforro, galfarro, galfarron, picaron.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Murri, a», p. 195. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Bribó, pícaro, de mal víurer.
Equivalent en llatí: Grassator, is.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Murri, a», p. 195. Hermanos Espasa, Editores.
Taciturn (silenciós, que defuig de conversar), esquerp.· Malacarós, que acostuma a fer mala cara a tothom. Que té mala intenció, que és hàbil en la dolenteria. Vagabund que circulava en colla, amb dones i fills, robant i captant.
Sinònim: Pillet | Punyeter | Guino | Guinet | Trinxeraire.
Equivalent en castellà: Pícaro | Pillo | Perillán | Pillastre | Guitarrón | Tunante.
Pujadas, Esther (2020): Linkedin «Curiositat lingüística: Murris i múrries». LinkedIn.
Sagaç, astut, picardiós, hàbil per a aconseguir allò que pretén.
Sinònim: Pillet | Punyeter | Guino | Guinet | Trinxeraire.
Equivalent en castellà: Pícaro | Pillo | Perillán | Pillastre | Guitarrón | Tunante.
Lloc: Plana de Vic.
Pujadas, Esther (2020): Linkedin «Curiositat lingüística: Murris i múrries». LinkedIn.
Taciturn, esquerp. A d'altres indrets de Catalunya vol dir dolent, mal intencionat.
Lloc: Lleida, Valls, Tortosa, Morella.
Serrano i Bonell, Ramon (1991): Carrilet, 95 (1/11/1991) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «m»», p. 10. Revista Carrilet.

Ser murri

8 fonts, 1922.
Però elles, múrries com eren, li feien la gara-gara mentre li abocaven al mam, dissimuladament, un rajolí de metzina.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 243. Columna Edicions.
Ja ho començo a entendre: vós sou dels plagues que festegen amb la Clara i heu ideat un truc per a entrar aquí. Murri!
Calders, Pere (1991): Cròniques de la veritat oculta, I «Coses de la providència», p. 98. Edicions 62.
Equivalent en castellà: Ser pícaro, pillo, pillastre.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 183. Editorial Diàfora.
Equivalent en castellà: Ser sagaz, astuto.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 183. Editorial Diàfora.
Ser espavilat.
La jugada del segon gol davant Bolívia va ser una demostració de ganes, tècnica i visió de passada a un Caminero desmarcat que també va ser molt murri.
Martínez, Ferran (1994): Avui «Esports. La punta. Manchon: 'Recordo Sergi…», p. 32. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: Ser pillet, brètol, poca-pena, poca-solta.
Equivalent en castellà: Ser un granuja.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 122. Editorial Claret.
Sinònim: Ser un pillastre, ser un pillet, ser un bergant.
Equivalent en castellà: Ser un pillo.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 168. Editorial Claret.
Sinònim: Ser un bergant, truà, pillastre.
Equivalent en castellà: Ser un tunante.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 213. Editorial Claret.
Sinònim: Ser un brètol, ser un bergant.
Equivalent en castellà: Ser un bribón.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 51. Editorial Claret.
L'homenet no sembla tenir gaires coses a dir, un pèl murri com és, i mou la boca neguitosament.
Monzó, Quim (1978): Uf, va dir ell «Sobre la no compareixença a les cites», p. 28. Edicions dels Quaderns Crema.
—Murri, més que murri! El que has de dir és: «-Qui n'ha tret un, que en tregui l'altre».
Serra i Boldú, Valeri (1922): Aplec de rondalles «En Maimís», p. 73. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
I en aquesta vida tan puta, només els més putes se'n sortien prou bé. Els putes i els murris.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «7», p. 85. Columna Edicions.

Murri, múrria

3 fonts, 1999.
Antipàtic, poc enraonat.
Lloc: Belltall.
L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs (2024): L'Espitllera. Fòrum d'Estudis Segarrencs «Llista de mots i expressions de la Segarra històrica - https://mots.efes.cat/llistat/totes». Web.
Adj. i m. i f. Sagaç, hàbil per aconseguir el que vol. Probablement de la mateixa arrel que «morro», d'origen incert, potser onomatopeic.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «M», p. 137. Edicions 62.
Es diu a (d')una persona sagaç, hàbil, espavilada, per tal d'obtenir allò que desitja.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 126. Editorial Trabucaire.

Es un murri

1 font, 1915.
Descripció de caracters. De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/17/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

És un murri

1 font, 1961.
Espavilat.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «E», p. 30. Autoedició.

Murri -a

1 font, 2024.
(dial.) Espavilat -da, persona que té intuïció.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. M», p. 147. Autoedició.
(dial.) Taciturn -a, esquerp -a.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. M», p. 147. Autoedició.

Murri!

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Font: E. Vilanova, vol XII, p33.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Murri/a

1 font, 2021.
Que acostuma a fer mala cara a tothom, habitualment silenciós, que defuig la conversa, esquerp.
«Hasta» em fa estrany com es va casar sent tan murri.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Adjectius», p. 132. La Musca.

Ser molt murri

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Saberla muy larga, ser muy tuno.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 204. Editorial Pòrtic.

Ser murri, de poques paraules

1 font, 1995.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Diners i quantitats», p. 169. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.

Ser murri, múrria

1 font, 1968.
Mal subjecte, hàbil en la dolenteria.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 91. Editorial Claret.
Fam. Sagaç.
Ah, murri, murri…!
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 91. Editorial Claret.

Ser un -a murri o una múrria

1 font, 2017.
Ser un banyabaix, una persona de la qual no es pot fiar.
Lloc: Cerdanya.
Figuera, Manel; Vigo, Salvador (2017): 1.672 dites populars del parlar de Cerdanya «Frases fetes», p. 162. Salvat, S.A. de Ediciones.

Ser un murri

1 font, 2021.
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «S», p. 192. Autoedició.

Un murri

1 font, 2012.
D'antipàtics tots en coneixem, nosaltres mateixos en som de tant en tant, o molt sovint potser. Però hi ha algunes classes d'antipàtics recalcitrants que les podem diferenciar força bé. El que camina mirant al terra, li costa saludar, i si ho fa, és amb algun monosíl·lab.
Sinònim: Un bou sornu.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels antipàtics», p. 54. Brau Edicions.