Paremiologia catalana comparada digital

Qui té, menja; i qui no té, dejuna

2 recurrències. Primera citació: 1926.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dejunar o dijunar Refr. c)». Editorial Moll.
Equivalent en francès: Qui possède, mange; et qui ne possède pas, jeûne.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Riquesa i pobresa / Richesse et pauvreté», p. 314. Robert Morel Editeur.