Paremiologia catalana comparada digital

Qui té bon nas, té bon jaç

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui té bon nas té bon jaç

1 font, 2008.
Denota la simpatia i tranquil·litat.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.1. El cos i els actes fisiològics 9.1.1. El cos. Refranys», p. 322. Editorial Moll.

Qui té bon nas, te bon jaç

1 font, 1926.
Signifiquen que les persones que tenen el nas gros solen esser intel·ligents o simpàtiques.
Sinònim: Qui té bon nas, té bon detràs | Qui té bon nas, té bon compàs | Qui té bon nas, té bones velleses | Qui té bon nas, té bon tracto.
Lloc: mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Nas Refr. b)». Editorial Moll.

Qui té bon nas, té bon jaç

1 font, 2000.
Significa que les persones que tenen el nas gros solen esser intel·ligents o simpàtiques.
Sinònim: Qui té bon nas, té bones velleses | Qui té bon nas, té bon tracte.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Nas», p. 82. Editorial Moll.