Paremiologia catalana comparada digital

Qui té casa i es casa només ha de cercar pa

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Qui té casa i es casa, només ha de cercar pa

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1107. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.

Qui té casa i es casa només ha de cercar pa

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui té casa i se casa, / només ha de cercar pa

1 font, 1967.
Lloc: Llucmajor.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casament», p. 287. Edicions Polígrafa.