Paremiologia catalana comparada digital

Qui té diners, amo del món es pot dir que és

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1935.

Qui té diners, amo del món es pot dir que és

5 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 45. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1157. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Hi ha molts refranys que parlen de les característiques de les persones riques. Segons aquest, l'avantatge de ser ric és dominar tothom.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 122. Editorial de Vecchi.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 436. Edicions 62.

Qui té diners amo del món es pot dir que és

1 font, 1935.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranys i dites «Refranys i dites. El diner», p. 92. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.