Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1157. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui té diners, se'ls amaga, i qui no en té, els ensenya
7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1935.
El diner, només l'ensenya el qui no en té
2 fonts, 1951.
Qui té diners se'ls amaga i qui no en té els ensenya
2 fonts, 1983.
La gent vella, que tenia el costum d'amagar i guardar les monedes d'or dins de gerres ben enterrades, creia que de tant en tant calia treure'l a orejar i posar-lo una estona al sol per tal d'evitar que es rovellés. I creia també que per això avui era el millor dia de l'any.
Antigament, la gent adinerada tenia or amagat en gerres.