Paremiologia catalana comparada digital

Qui té diners té maldecaps i qui no en té, també

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1938.

Qui té diners té maldecaps, i qui no en té també

3 fonts, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 51. Estampa Gràfiques Calmell.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1160. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 436. Edicions 62.

De diners, maldecaps si en tens i maldecaps si no en tens, però val més tenir-ne

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1163. Editorial Selecta-Catalonia.
Tenir diners porta maldecaps, però més val ternir-ne, com recorda el refrany. Documentat a Amades (1951), com a «Refranys del diner».
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap. Autoedició.

De diners, maldecaps si en tens, i maldecaps si no en tens, però val més tenir-ne

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): El diner «El diner. Refranyer», p. 55. Estampa Gràfiques Calmell.

Qui té diners té maldecaps i qui no en té també

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.