Paremiologia catalana comparada digital

Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat

10 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.

Qui a un metge està entregat tracta un botxí ben pagat

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Sinònim: Qui a un metge és donat paga un botxí ben pagat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 305. Edicions 62.

Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1090. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 305. Edicions 62.

Qui amb metges és donat paga un botxí ben pagat

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1089. Editorial Selecta-Catalonia.
Griñó i Garriga, David (1987): Metges i apotecaris segons el refranyer, p. 1. Autoedició.

Qui a un metge és donat paga un botxí ben pagat

1 font, 1999.
Sinònim: Qui a un metge està entregat tracta un botxí ben pagat.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. Els metges», p. 305. Edicions 62.

Qui té metge aconductat, té un botxí ben pagat

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «V. La salut i la malaltia. Els metges i els apotecaris», p. 42. Pagès Editors.