Demanar permís per a anar-se'n, acomiadar-se.
E preseren comiat los uns dels altres, Llull Felix, pt. vii, c. 5.
Prendre comiat
17 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1803.
Prendre comiat
8 fonts, 1926.
Equivalent en castellà: Despedirse.
Equivalent en castellà: Despedirse.
Saludar (algú) abans d'anar-se'n.
Equivalent en castellà: Despedirse.
Loc. v. [LC]. Acomiadar 1.2.
Ha pres comiat de la presidenta.
A casa es diu sempre «despedir-se».
En acabar les vacances van prendre comiat de tots els companys.
Lloc: Vic (Osona).
Acomiadar-se, despedir-se.
Lloc: País Valencià.
Péndrer comiat
2 fonts, 1805.
F. ant.
Equivalent en castellà: Despedirse.
F. ant.
Equivalent en llatí: Valedicere.
Fr. ant. Despedirse.
Prendre comiat (d'algú)
2 fonts, 2004.
Dir adéu / adreçar a algú paraules o gestos, convinguts pel costum, que expressen auguris, afecte, respecte, quan hom se n'acomiada.
Ha vingut a prendre comiat dels seus amics perquè demà marxarà.
Sinònim: Donar l'arreveure (a algú), dir adéu (a algú).
Font: R-M.
Acomiadar-se. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Pendrer comiat
1 font, 1803.
Sinònim: V. Despedirse.
Prendre comiat d'algú
1 font, 1968.
Permís per a marxar, invitació a marxar, sobretot a un treballador o a un llogater; salutació al moment de la partença.
L'amo li ha donat comiat. L'empresa li ha donat comiat.
Prendre comiat de
1 font, 1996.
Dir adéu.
Sinònim: Acomiadar-se de.
Prendre comiat de qualcú
1 font, 1926.
Saludar-lo abans d'absentar-se d'ell o abans que ell s'absenti.
Del comiat que'ls tres sauis preseren del gentil, Llull Gentil 299 | Entraren de nits en la presó, per escusa de pendre lur comiat, Metge Somni iii.
Equivalent en castellà: Despedirse.