Paremiologia catalana comparada digital

Qui té un duro, un duro val

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

El que té un duro, un duro val

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. E. Economia. Diners i béns. Diners, riquesa, bens materials», p. 924. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

El que té un duro, un duro vál

1 font, 2001.
Lloc: Alcoi (L'Alcoià).
Castañer Boronat, Francisco (2001): Bon pilot. Bon farinot. Col·lecció de refranys alcoians «E», p. 126. Circulo Industrial de Alcoy.

Qui té un duro val un duro

1 font, 2012.
De: Figuera Tomás, Pere Antoni.
Lloc: Mallorca.
Font: Diccionari mallorquí-castellá, de 1840.
Mir de la Fuente, Tomás (2012): Los refranes jurídicos castellanos y mallorquines «II. Sobre los refranes jurídicos castellanos y mallorquines. 3. b) 1) Refranes y dichos», p. 72. Real Academia de Jurisprudencia y Legislación de las Illes Balears.

Qui té un duro, un duro val

1 font, 1926.
Lloc: Alcoi.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Duro Refr. b)». Editorial Moll.