Paremiologia catalana comparada digital

Qui una agulla torna, amistat perd

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Qui una agulla torna l'amistat perd

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1125. Editorial Selecta-Catalonia.
Fa referència als sastres.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els objectes», p. 560. Edicions 62.

Qui una agulla demana, l'amistat en perd

1 font, 1926.
Refrany que expressa els inconvenients de demanar favors a certa casta d'amics.
Lloc: Olot.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Agulla Cult. Pop. d)», p. 327. Editorial Moll.

Qui una agulla torna l'amistad perd

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui una agulla torna, amistat perd

1 font, 1989.
Farell i Domingo, Joan (1989): Refranyer tèxtil català «De la feina de cosir. De l'agulla de cosir», p. 77. Editorial Ausa.