Paremiologia catalana comparada digital

Qui va a Lleó perd son silló

3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1915.

Qui va a Lleó perd són silló

1 font, 1951.
Equivalent en castellà: Quien va a Sevilla pierde su silla.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1148. Editorial Selecta-Catalonia.

Qui va a Lleó perd son silló

1 font, 1999.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 518. Edicions 62.

Qui va Lleó / pert son silló

1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0015 «Proverbis - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001433420304201/23/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.