Paremiologia catalana comparada digital

Qui va a Sevilla perd la cadira

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1907.

Qui ana a Sevilla perdé sa cadira

1 font, 1919.
Galiana, Fr. Luis (1919): Refranes valencianos recopilados por el P. Luis Galiana, Dominico «Q», p. 46. Real Academia de Historia.

Qui anà a Sevilla perdé sa cadira

1 font, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Sentències i refranys. Q», p. 164. Edicions Víctor.

Qui va a Sevilla perd la cadira

1 font, 2000.
Lloc: Campredó (Tortosa).
Forés i Codorniu, Faustino (2000): «Refraner» «Refranys d'àmbit local», p. 344. Autoedició.

Quien va a Sevilla pierde su silla (Cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: El jòch de la guinèu, qui se'n alça ja no sèu.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «VI. Sòns y signes dels mots: Fonologia. Barbarismes. Q», p. 109. Baguñá, editor.