Paremiologia catalana comparada digital

Qui va al llit tard, no es lleva d'hora

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui va al llit tard, no es lleva d'hora

6 fonts, 1926.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Llit Refr. n)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Llit», p. 68. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «L'habitatge. Llit», p. 73. Edicions Tres i Quatre.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Dormir». Web.
Equivalent en francès: Qui va au lit tard, ne se lève pas tôt.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 240. Robert Morel Editeur.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. III. L'habitatge. Llit», p. 74. Revue Catalane.

Qui se'n va al llit tard, no es lleva d'hora

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 617», p. 522. Columna Edicions.

Qui va al llit tard no es lleva d'hora

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Tard», p. 34. Edicions Polígrafa.