Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 1055», p. 709. Columna Edicions.
Quin dimoni li deu fer llum?
2 recurrències. Primera citació: 1992.
Es diu de qualque persona de la qual es dóna a entendre que ha aconseguit allò que té amb males arts. Vendria a esser el mateix, però amb un sentit negatiu que, «amb quin sant deu tenir bo?».
—Però és segur que sa gran noninguna té set vides com es moixos! Com N'Amet li hagué feta colar la vida i sa sang, és segur que tornà reviscolar! Però i aquest palau a on està amb tants de criats i criades? Quin dimoni li deu fer llum?… (VIII, 145).
Lloc: Mallorca.