Paremiologia catalana comparada digital

Quins collons!

11 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1989.

Quins collons!

6 fonts, 1995.
Sac de renecs.
Els Ximplets (2022): Dessuadores amb caputxa «Sac de renecs - https://elsximplets.cat/dites/883-renecs-x-dessuadora-amb-caputxa-unisex-8372524715961.html». Web.
Expressió per a indicar que algú ha sigut molt valent.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
I encara tens la barra de dir que tu no hi tens res a veure? Quins collons!
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 90. Llibres de l'Index, S.A.
Expressió de sorpresa, enuig, admiració, etc.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Colló m.», p. 105. Edicions 62.
Expressió per a indicar que algú ha estat molt valent de fer alguna cosa.
Sinònim: Quina valentia!, quin coratge!
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «Q», p. 227. Edicions 62.
Expressa sorpresa, admiració, etc.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Q», p. 148. Editorial Trabucaire.

Quins collons

2 fonts, 2007.
Però si aquests gallimarsots són blancs, quins collons.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Home. Vuit», p. 66. Columna Edicions.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Martínez Queral, Àlex (2021): On va la corda, va el poal «Q», p. 172. Autoedició.

Quins collons que té!

2 fonts, 2010.
Expressió per a referir-se a una persona que actua d'una manera que no es considera adequada.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «C», p. 90. Juli Jordà Mulet.
Amb afirmació indica enveja.
(2010): El meu piscolabis «Estudi gramatical en base a l'expressió collons - https://elmeupsicolabis.blogspot.com/2010/09/estudi-gramatical-en-base-la-expresio.html?m=1». Blogger.

Quins collons té

1 font, 1989.
En referir-se a organs o relacions sexuals; cal no mirar pel per arreplegar-les.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «I. Especialment referits a persones», p. 16. Autoedició.