M. Onomatopeia del cant del gall o del pollet.
L'aire s'enduia no pocs grinyols i quiquiriquics d'esgarrifosa paüra,» Oller Vilaniu 4 | Com un pollastre que vol rompre un quicaraquic, Ruyra Pinya, ii, 30 | Quic-quiri-quic!—va cantar aleshores, Valor Rond. ii, 6.
Equivalent en castellà: Quiquiriquí.
M. Gall, en llenguatge infantil.
I no ens descuidem els més coneguts: el mèu (o marrameu) del gat, el quiquiriquic del gall, el coc-coc de la gallina (cloc-cloc si és lloca), el mu (o bu) de la vaca, el qüec-qüec de l'ànec i el be de l'ovella.
Gall, gallina o poll? La mainada jugàvem a endevinar el color del quiquiriquic, o rosella, quan el capoll encara no s'havia obert.
Lloc: Empordà.
Onomatopeia expressiva del cant del gall.
Sinònim: Quiquiriquí.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. i m. Onomatopeia del cant del gall. | m. Gall, en llenguatge infantil. | Rosella. | Instrument de vent fet amb dos tronquets disposats paral·lelament i que imita el cant d'un gall jove.
El quiquiriquic dels galls i l'escataineig de les gallines van despertar el boi de bon matí (Emili Teixidor, «Cor de roure», 1994).