M. Onomatopeia de certs sons, com el crit de la granota, l'acció de masticar, el soroll d'una cosa que s'esqueixa o que estreny una superfície aspra, etc.
S'ou lo pich del llenyataire, los rachs de la granota, Verdaguer Jov. 216 | Aquell que obri sa porta que fa rach, Roq. 53 | Se posa amb ses barres rach a rach, Alcover Rond. i, 5.
Crit de la granota; mastegar; esqueixar-se.
Lloc: Illes Balears.
Interj. Onomatopeia de la veu de la granota i del gripau, i també del soroll de l'acció de mastegar, de gratar, de rascar, de rosegar, o de donar corda a alguna cosa, o del soroll que fa una cosa que s'esqueixa o que s'estripa, com ara una peça de roba o un full de paper, i de guixar o ratllar amb força, i del que fa una cosa que frega una superfície aspra, com per exemple quan es fa córrer un forrellat, quan s'encén un llumí i també del soroll que es fa en treure un full de paper d'una màquina d'escriur.
[…] que t'ofenen amb sos racs / les granotes de la bassa […] (Jacint Verdaguer, «Cap al vespre», «Jovenívoles (1863-1865), 1924».