Paremiologia catalana comparada digital

Ridículment

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Ridiculment

1 font, 1926.
Sinònim: V. Ridículament.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IX «Ridiculment». Editorial Moll.

Ridículment

1 font, 1865.
Adv. m. De un modo ridícul.
Equivalent en castellà: Ridículamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ridículment», p. 509. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. De un modo ridícul.
Equivalent en llatí: Ridicule.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Ridículment», p. 509. Hermanos Espasa, Editores.

Ridiculmènt

1 font, 1839.
Adv. mod. de una manèra ridícula.
Equivalent en castellà: Ridículamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ridiculmènt», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. de una manèra ridícula.
Equivalent en francès: Ridiculement.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ridiculmènt», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. de una manèra ridícula.
Equivalent en italià: Ridicolosamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ridiculmènt», p. 709. Impremta de Josep Torner.
Adv. mod. de una manèra ridícula.
Equivalent en llatí: Ridicule.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Ridiculmènt», p. 709. Impremta de Josep Torner.