M. So aspre i repetit de cosa que va i ve.
Amb el rim-ram del serrar, Víct. Cat., Ombr. 46.
Rim-ram
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Interj. Onomatopeia d'un soroll aspre i repetit de cosa que va i ve.
Amb el rim-ram del serrar, la barretina se li havia posat dreta, i el niu mirava el cel (Víctor Català, «La tomia de l'Estrany», «Ombrívoles», 1904).