Ring-rang

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Interj. Onomatopeia del soroll que fa una caixa enregistradora.

Vaig pagar amb una de cent. / La va agafar, va anar a la caixa, ring-rang, ring-rang, a la pantalleta hi va aparèixer el noranta-cinc (Enric Larreula, «La propina», 1990).