Riure convulsiu, sense soroll, però accentuant els moviments del rostre.
En Xaneta m'anava tocant amb el colze i s'estremia amb un riure de conill, Ruyra Parada 56.
Lloc: Mall.
Riure de conill
5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Riure de conill
4 fonts, 1926.
Riure convulsiu, sense soroll, però accentuant els moviments del rostre.
Riure convulsiu, sense renou, però accentuant els moviments de la cara.
Lloc: Mallorca.
Es diu del riure convulsiu, però sense fer enrenou.
Lloc: País Valencià.
Riure de conill (cast.)
1 font, 2026.
Riure forçat, riure nerviós. Castellanisme, com ho indiquen els diccionaris bilingües.