Paremiologia catalana comparada digital

Sant Pau, que la burra cau

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Sant Pau, que la burra li cau

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la feina i dels oficis», p. 1129. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XIII. Referències diverses. Els refranys amb nom de persona», p. 552. Edicions 62.

Sant Pau, que la burra cau

1 font, 2008.
Ho diuen en to de burla quan veuen caure algú.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.

Sant Pau, que la burra cau!

1 font, 1926.
Ho diuen en to de burla quan veuen caure algú.
Lloc: Pineda.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear II «Burra Loc. a)». Editorial Moll.