Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1215. Editorial Selecta-Catalonia.
Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat
6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.
Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat
2 fonts, 1951.
Santa Oliva beneita, / mata la cuca / i deixa l'aceita. / Santa Oliva de Montserrat, / mata la cuca / i deixa el blat
1 font, 1947.
Invocació que hom posa en boca dels veïns d'Olesa dirigida a llur patrona Santa Oliva, per tal que els protegeixi els conreus, especialment l'oli i el blat, que eren els fruits més importants que es collien. Diu la càsutica popular que els veïns d'Olesa parlaven antigament amb el nas i quan volien fer-los enfadar o burlar-se d'ells, els retreien aquesta aremia pronunciada en to nasal ben marcat i de pressa.
Santa Oliva beneita, / mata la cuca i deixa l'«aceita»
1 font, 1928.
A Olesa de Montserrat celebren cada any una festa dedicada a Santa Oliva, que els va lliurar d'una cuca que destruïa les collites d'oliva.
Lloc: Mollet del Vallès.
Santa Oliva beneita, mata la cuca i deixa l'aceita
1 font, 1983.
La pagesia de la regió la reclamava per demanar-li prosperitat dels oliverars i sobretot que guardés les olives dels corcs i de tota altra cuca.
Lloc: Montserrat.