Adv. ant. Prou, molt. Var. form.: «assats, assau». Etim.: del llatí «satis», mat. sign.
Sí com l'om vell, qui 'n son temps vida a feta / sats plaentment, Ausiàs March lxxvi | Una casa que tenia sats prop lo palau, Rúbr. Bruniquer, v, 166.
Sats
2 recurrències. Primera citació: 1805.
Adv. ant.
Sinònim: V. Bastant.