Paremiologia catalana comparada digital

Semblar la carxofa de Silla

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1978.

Parèixer la Carxofa de Silla

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
La carxofa de Silla es remunta a final del segle XVIII. És una peanya que el 6 d'agost surt a la processó, s'obre i en surt un angelet que interpreta el «Glòria a Déu a les altures».
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Horta. Silla». Manuscrit.

Era més complicada que la carxofa de Silla

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Carxofa», p. 91. J. Huguet Pascual, editor.

És més complicat que la carxofa de Silla

1 font, 2011.
La carxofa de Silla: Artefacte en forma d'hortalissa de què pren el nom. Forma part de les festes religioses d'alguns pobles de la comarca de l'Horta (Silla, Aldaia, etc.).
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Embolicat, estrany», p. 181. Eixam Edicions.

Paréixer la Carxofa de Silla

1 font, 1992.
Ho diuen de les coses complicades i estrafolàries. A Silla, en entrar la processó del Cristo, el dia 6 d'agost, de la part de dalt la porta de l'església davalla una espècie de capoll gegantí de fusta, que s'obri cap amunt i deixa veure un xic vestit d'àngel que hi penja, el qual canta un motet. D'un mecanisme semblant a aqueixa flor que els sillans i els aldaiers (CL, III, 17) anomenen «la Carxofa», els d'Elx (M, VIII, 15) en diuen «la mangrana».
Lloc: València (Horta).
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, III «Sector Central Litoral. III. L'Horta de València. Subsector del Sud del Türia. Tòpics de l'Horta de València. Subsector del Sud del Türia», p. 136. Fundació Caixa Castelló.