Paremiologia catalana comparada digital

Sense

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Sense

4 fonts, 1867.
Preposicions pròpies.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 8. 30. Preposicions», p. 18. Baguñá, editor.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. XXXVIII», p. 19. Baguñá, editor.
Sinònim: Sèns.
Equivalent en castellà: Sin.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VI. De la preposición. Preposiciones simples», p. 54. Hermanos Espasa, Editores.
Sense córrer | Sense feina | Sense cap diner | Sense ganes de llengua | Sense un pa a la post | Sense to ni so | Sense que ho sàpigues.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIII - SA-SUTZ «Sense», p. 90. Edicions Polígrafa.

Sènse

1 font, 1839.
Prep. Sèns.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Sènse», p. 774. Impremta de Josep Torner.