La blanca era una moneda castellana que es va encunyar des del s. XIV al XVII. Inicialment va ser una moneda de plata de 4,55 g. encunyada per Pedro I i amb un valor de mitjà maravedí. Però en els regnats posteriors va ser perdent llei i pes. En 1930 Enrique III la va encunyar en velló (aliant la plata amb coure) i en temps de Felip II la llei havia baixat de 21 parts a 4 i el seu valor era de 2,5 maravedís. La pèrdua constant de valor va originar el modisme.
Estar sense blanca equival a dir que es manca de la més ínfima de les monedes.