Paremiologia catalana comparada digital

Sense mèrit

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Sèns mèrit

1 font, 1839.
Mod. adv. Sèns rahó, sènse ser merescud.
Equivalent en castellà: Inméritamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Sèns rahó, sènse ser merescud.
Equivalent en francès: Sans mérite.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Sèns rahó, sènse ser merescud.
Equivalent en francès: Sans raison.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Sèns rahó, sènse ser merescud.
Equivalent en italià: Immeritamente.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.
Mod. adv. Sèns rahó, sènse ser merescud.
Equivalent en llatí: Immerito.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mèrit», p. 222. Impremta de Josep Torner.

Sense mérit

1 font, 1865.
M. adv. Sense rahó, sense sér merescut.
Equivalent en castellà: Inméritamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mérit», p. 157. Hermanos Espasa, Editores.
M. adv. Sense rahó, sense sér merescut.
Equivalent en llatí: Immerito.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Mérit», p. 157. Hermanos Espasa, Editores.