Senyor Esteve

De: Amades i Gelats, Joan.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Font: Refranys personals (Volum XIV), p. 30.

És pròxim parent del senyor Canons. Moderat en totes les seves coses, panxacontent, trempat, sentenciós i moderat en el parlar, amic de l'ordre i posseït d'una singular bonhomia iprofunda honradesa. Es refereix a la confraria de Sant Esteve establerta a la Seu. Personificat després per S. Rusiñol.

Sinònim de bonhomia, placidesa i aferrament als costums tradicionals i de sentit rebec a les innovacions.

Estar posseït d'una plàcida bonhom ia, d'un patriarcal sanxo-pancisme; ésser amic de les tradicions, de la rutina í de gran simplícítat d'esperit. Recorda els menestrals barcelonins de darreries del set-cents i de bona part del vuit-cents que formaven part de la confraria deis Esteves, establerta en la catedral. Aquesta confraria, que és una de les més antigues, havia estat formada pels quatre gremis de sellers, freners, cuiraters í brocaters (segueix a l'original).

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Font: Refraner barceloní.

Ésser amic de l'ordre, profundament honrat, d'excel·lent bonhonia i moderat en totes les coses.

Nom que es dóna a una persona molt de casa seva, cercadora de la pròpia tranquil·litat i despreocupada dels ideals que solen agitar les multituds. És el tipus descrit per Santiago Russinyol en la novel·la «L'auca del senyor Esteve».

Sinònim: Estevet.