Paremiologia catalana comparada digital

Ser aigua passada

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1980.

Ser aigua passada

5 fonts, 1980.
Ser assumptes antics que cal oblidar.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 12. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
─Mira, no m'apassiona la idea de tornar a parlar de la teva mare i de la Kati. És aigua passada.
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «Primavera de 1979», p. 12. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Amposta (Montsià).
Salvadó Arrufat, Joan (2002): Diccionari de paraules en desús de les Terres de l'Ebre «Apèndix fraseològic», p. 466. Ajuntament d'Amposta.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. S», p. 59. Edicions Víctor.
La Lliga? Aigua passada.
Solsona, Ramon (1995): Avui «Enraonar. Febre», p. 40. L'Avui / El Punt Avui.

Ésser aigua passada

2 fonts, 2004.
Alguna cosa, formar part del passat, estar gairebé del tot oblidada.
Intenta no pensar més en aquell fet tan desagradable: ja és aigua passada / En aquell moment treure el tema del deute era aigua passada.
Sinònim: Ésser història.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Passat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Passat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Ser (alguna cosa) aigua passada

1 font, 1997.
Haver deixat de tenir importància a causa de la seva condició pretèrita.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Aigua o aiga f.», p. 20. Edicions 62.