Paremiologia catalana comparada digital

Ser bufat

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1936.

Bufat

2 fonts, 1936.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió.
Inflat, que està convençut del seu valer i es dóna importància. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).

Ser bufat

2 fonts, 2016.
Ser pretenciós.
Lloc: Olot (Garrotxa).
En aquest cas, el significat de l'adjectiu «bufat» a què em referia està efectivament recollit als diccionaris generals, en aquesta accepció: vanitós, satisfet de si mateix. Però, per alguna raó, sembla que no és gaire usual en bona part del territori. En algun moment, va sortir justament el tema de la vella confrontació entre Tortosa i els pobles del voltant —a hores d'ara superada— i per a escriure l'actitud altiva d'adés vaig usar aquesta expressió: «Eren bufats».
Lloc: Terres de l'Ebre.