Paremiologia catalana comparada digital

Ser cararrugat

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1839.

Cara-rugat

1 font, 1967.
El que té arrugues a la cara.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cara-rugat», p. 216. Edicions Polígrafa.

Cararrugad, da

1 font, 1839.
Adj. Lo qui tè la cara frunsida.
Equivalent en castellà: Carifruncido.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cararrugad, da», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè la cara frunsida.
Equivalent en francès: Qui a le visage ridé.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cararrugad, da», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè la cara frunsida.
Equivalent en italià: Chi ha il viso pieno di rughe.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cararrugad, da», p. 395. Impremta de Josep Torner.
Adj. Lo qui tè la cara frunsida.
Equivalent en llatí: Oris corrugati homo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Cararrugad, da», p. 395. Impremta de Josep Torner.