Paremiologia catalana comparada digital

Ser de dir

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Ésser de dir

3 fonts, 2000.
Una cosa ésser digna de dir-se.
Equivalent en castellà: Ser digno de mención.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions «Dir», p. 93. Enciclopèdia Catalana.
Una cosa ésser digna de dir-se.
És de dir que va ser en Miquel qui va salvar aquell nen de morir ofegat.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Remarcable». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Remarcable. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Esser de dir (una cosa)

2 fonts, 1926.
Poder-se dir, esser digna de manifestar-se.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear IV «Dir Loc. m)». Editorial Moll.
Poder-se dir; esser digna de manifestar-se.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Dir», p. 134. Editorial Moll.