En temps dels nostres besavis era molt popular una cobla d'invidents formada per dues guitarres i un violi. En feia com de cap un ceguet conegut per en Pallofa. Tots anaven molt nets i endreçats. Anaven per les cases els dies del sant d'algun familiar, especialment de l'amo o de la mestressa i li feien una tocada seguida d'una gentil i amable felicitació, i li preguntaven si coneixien per allí a la vora algun altre veí o veïna que portés el mateix nom, per anar a fer-li una tocada.
Ser de la quinta d'en Pellofa
3 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.
Ésser de la quinta d'en Pallofa
1 font, 2011.
ésser de la quinta d'en Pellofa
1 font, 1935.
De: Amades i Gelats, Joan.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Font: Refranys personals (Volum XIV), p. 32.
Ésser de la quinta d'en Pellofa
1 font, 1951.
Per qualificar una cosa de passada d'actualitat i vella. En Pellofa era un ceguet que formava una cobla amb dues guitarres i un violí. Tota la ciutat el coneixia i cap als darrers anys tothom tenia la impressió que havia d'ésser molt vell.
Sinònim: Ésser de la quinta del Pallús.