Paremiologia catalana comparada digital

Ser desnarit

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1961.

Desnarit

1 font, 1968.
El que té el nas més o menys atrofiat.
Sinònim: V. Carnús.
Lloc: Manresa.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desnarit 1», p. 113. Edicions Polígrafa.
Persona de complexió delicada.
Lloc: Manresa, Vic.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desnarit 2», p. 113. Edicions Polígrafa.
Raquític.
Lloc: Igualada.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Desnarit 3», p. 113. Edicions Polígrafa.

Un desnarit

1 font, 1961.
De poca fortalesa.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «T», p. 84. Autoedició.