Paremiologia catalana comparada digital

Ser «embustero»

7 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1968.

Embustero

2 fonts, 1968.
És un castellanisme molt estès, abans s'utilitzava més que «mentider». El recull el DCVB.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Embustero», p. 289. Brau Edicions.
Falsari, que no diu la veritat de les coses.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Embustero 1», p. 295. Edicions Polígrafa.
L'advocat.
Lloc: Montseny.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Embustero 2», p. 295. Edicions Polígrafa.
Xarlatà.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - V - DABA-ENFA «Embustero 3», p. 295. Edicions Polígrafa.

Embustero -a

1 font, 2023.
Mentider.
No te'n refiïs ni un pèl, d'aquell: és molt embustero.
Sinònim: V. t. Ser més embustero que un diari.
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «1. Adjectius», p. 29. Autoedició.

Embustero, -a

1 font, 2022.
Adj. Mentider.
Lloc: Ribagorça.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «E», p. 43. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.

Embustero, embustera (cast.)

1 font, 1999.
Sinònim: Mentider, mentidera.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «E», p. 70. Editorial Trabucaire.