Paremiologia catalana comparada digital

Ser escardalenc

8 recurrències en 6 variants. Primera citació: 2002.

Escardalenc

2 fonts, 2016.
(Derivat d'«escarnadenc», de «carn»), molt prim.
Sinònim: Eixut de carns.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «La boca. De vida, de poca vida i de mitja vida. Gent de poca vida», p. 196. Editorial Gregal.
Prim.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Grup de Facebook Paraules Ebrenques (2016): Lo llibre. Paraules, frases i expressions del parlar de les Terres de l'Ebre «Lo cos humà», p. 63. Cossetània Edicions.

Ser escardalenc

2 fonts, 2007.
Sinònim: Estar sec (o magre) com un gaig.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «216», p. 69. Garsineu Edicions.
Isach (2022): «https://twitter.com/CIsach/status/15884686346447953922». Twitter.

És molt escardalenc

1 font, 2002.
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Llaó i Moliné, Josep (2002): 1313 evocacions de la saviesa popular de El Perelló, p. 22. Autoedició.

Escardalenc -enca

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.

Escardalenc, -a

1 font, 2022.
Adj. Prim, desmanegat.
Lloc: Ribagorça - Du.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «E», p. 50. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.

Escardalent

1 font, 2023.
Persona que només té la pell i l'os.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Paraules en desús o mal dites. E», p. 53. Amics de Tous.