Paremiologia catalana comparada digital

Ser fanfàrria

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1917.

Fanfàrria

2 fonts, 1968.
Ximple.
—Què diu? la seva dona té gelosia de vostè?… que són ximples, aquí?… fugi, home, fugi; no siga fanfàrria (Vilanova, II, 26).
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fanfàrria 1», p. 37. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Fanfarró.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «F», p. 85. Editorial Trabucaire.

Fanfarra

1 font, 1968.
Persona que es dóna molta importància.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Fanfarra», p. 37. Edicions Polígrafa.

Fanfarria

1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
No siga fanfarria.
Font: E. Vilanova, vol II, p26.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0044 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1368916». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.