Paremiologia catalana comparada digital

Ser ferreny

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Ferreny

2 fonts, 2018.
Intractable.
Badia i Pujol, Jordi (2025): «https://x.com/jbadia16/status/1890527690635305134». Twitter.
A tall d'exemple, el metge ha de ser capaç de conèixer i saber diferenciar un individu murri d'un altre més aviat sorrut, li serà útil distingir un mofeta d'un altre més aviat escurapunyetes, i identificar una persona fleuma d'una altra ferrenya i soferta.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals», p. 363. Editorial Gregal.
Persona dura, resistent, que no es cansa, que té un posat sever i adust.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Subjectes, tipologia, qualificatius personals», p. 364. Editorial Gregal.

Ésser ferreny

1 font, 1961.
De pocs amics.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «E», p. 31. Autoedició.

Farrenyo

1 font, 1864.
Adj. Malcarat.
Equivalent en castellà: Rostrituerto, torvo.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Farrenyo, a», p. 736. Hermanos Espasa, Editores.
Adj. Malcarat.
Equivalent en llatí: Torvus facie.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Farrenyo, a», p. 736. Hermanos Espasa, Editores.