Paremiologia catalana comparada digital

Ser gasiu

8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1936.

Gasiu

2 fonts, 1936.
Avar. De: Puigcorbé i Ribas, Delfí.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1936): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0604/0045 «Motius - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1369307». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Mesquí, avar, miserable.
Ganyó!… Avarut!… Gasia… (Trag. de cal pere, 324).
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gasiu 2», p. 75. Edicions Polígrafa.
Persona que sempre troba o busca excuses per a no donar o pagar.
Lloc: Palamós.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gasiu 3», p. 75. Edicions Polígrafa.

Ser gasiu

2 fonts, 1982.
Equivalent en castellà: Ser avaro, tacaño.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 134. Editorial Diàfora.
Ser avar.
Sinònim: Ser mesquí, ser coquí.
Equivalent en castellà: Ser agarrado.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 20. Editorial Claret.
Sinònim: Ser coquí, ser ranci, ser una rata, ser mesquí, ser un escanya-rals.
Equivalent en castellà: Ser un avaro.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 202. Editorial Claret.
Sinònim: Ser un miserable, ser coquí, ser un cagamiques.
Equivalent en castellà: Ser un cicatero.
Miravitlles, Joan (1989): Diccionari general de Barbarismes i altres incorreccions, p. 62. Editorial Claret.

Gasiu, gasiva

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona avariciosa, poc liberal. Prové del llatí «gaza», tresor.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «G», p. 95. Editorial Trabucaire.