Paremiologia catalana comparada digital

Ser gordilló

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Gordilló

1 font, 1839.
Adj. que se aplica a la persòna pètita y grassa.
Equivalent en castellà: Regordete.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gordilló, na», p. 1036. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica a la persòna pètita y grassa.
Equivalent en francès: Homme ragot.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gordilló, na», p. 1036. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica a la persòna pètita y grassa.
Equivalent en italià: Uomo basso, grasso e tondo.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gordilló, na», p. 1036. Impremta de Josep Torner.
Adj. que se aplica a la persòna pètita y grassa.
Equivalent en llatí: Corpore brevis crassusque.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Gordilló, na», p. 1036. Impremta de Josep Torner.

Gordinfló

1 font, 1969.
Home molt gras.
Lloc: Alt Maestrat.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VIII - GAB-IXET «Gordinfló», p. 151. Edicions Polígrafa.

Gordinflón (cast.)

1 font, 1907.
Sinònim: Panxample.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. Barbarismes. G», p. 71. Baguñá, editor.