Paremiologia catalana comparada digital

Ser grotesc

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1997.

Grotesc

1 font, 1997.
Adj. Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat.
Un personatge grotesc. | Maneres grotesques.
Equivalent en alemany: Grotesk.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Grotesc -a», p. 609. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat.
Un personatge grotesc. | Maneres grotesques.
Equivalent en anglès: Grotesque, bizarre.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Grotesc -a», p. 609. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat.
Un personatge grotesc. | Maneres grotesques.
Equivalent en castellà: Grotesco -ca.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Grotesc -a», p. 609. Enciclopèdia Catalana.
Adj. Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat.
Un personatge grotesc. | Maneres grotesques.
Equivalent en francès: Grotesque.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Grotesc -a», p. 609. Enciclopèdia Catalana.

Grotesc -a

1 font, 2024.
Que sorprèn per la seva estranyesa, lletjor o absurditat.
Lloc: Alt Urgell.
Aixàs i Obiols, Joan (2024): Paraules que m'agraden. De la parla i del llenguatge de l'Alt Urgell «Paraules que m'agraden. G», p. 119. Autoedició.