Paremiologia catalana comparada digital

Ser mesell

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Mesell

3 fonts, 1926.
Adj. Aturat d'enteniment, imbecil.
He, he! —riu en Raventxina, que és una mica mesell, Espriu Lab. 58 | El sostenen i defensen dos àngels grassons, de rialla mesella, Espriu Anys 106.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en castellà: Atontado.
Insults.

Mesell -a

1 font, 2024.
Pusil·lànime, poruc -ga.
Lloc: Alt Urgell.

Mesell, mesella

1 font, 1999.
Es diu a (d')una persona que no se sent de res, que és bèstia. En senti tpropi un mesell és un leprós.